Mora

Aquestes fruites són oriündes d'Àsia i Europa i es poden veure en estat silvestre en marges de camins o torrenteres. Creixen en terrenys humits i en alguns casos, com el pacharán, es poden trobar a 1.500 metres d'altitud. Maduren durant els mesos d'estiu i tardor. Actualment, es conreen espècies amb finalitats comercials, per la qual cosa és fàcil trobar-les en mercats especialitzats. El nabiu que es consumeix a Espanya procedeix bàsicament d'Austràlia, Xile, Holanda i Itàlia, però cada vegada prenen major rellevància els que procedeixen de Huelva i Astúries.

Varietats més destacables

Creix silvestre en moltes zones, planes, muntanyes, clars de boscos i sobretot en arracades i marges assolellats. És un fruit constituït per petites drupes o grans que s'agrupen entre si. Primer són de color verd, després vermelles i quan estan madures, adquireixen un color negre brillant. Existeixen més de 300 espècies de mora, encara que només nou tenen valor comercial. A nivell mundial, les varietats de cultiu procedeixen de les espècies Rubus occidentalis o d'hibridacions amb Rubus ideaus. A Colòmbia, l'espècie conreada comercialment és la Rubus glaucus o mora de Castella. Dins de les mores conreades existeixen varietats i híbrids amb espines i varietats sense espines. Així mateix, dins d'aquesta classificació es diferencien comercialment en dolços i no dolços.

Les varietats més comercials de mores són:

• Logan: són un encreuament entre un esbarzer i un gerd, són més àcides que els esbarzers i menys aromatitzades que els gerds. Presenten una coloració porpra i estan desproveïdes de llavors.
• Young: resultants de l'encreuament entre un esbarzer dels rostolls i un gerd. Té aspecte d'esbarzer allargat. El seu sabor és àcid i poc aromatitzat.
• Boysen: encreuament entre la varietat Young i el gerd. Són de gran grandària i el seu aspecte és molt similar al gerd.
• Tay: és un encreuament entre l'esbarzer i el gerd originat a Escòcia. És gran, àcida i d'un to escarlata.