Vés al contingut
01

Frutas de la A a la Z:

Grosella

Grosella :: Propietats

Propietats

La grosella és el fruit de les diferents varietats de grosellers, arbustos de fins a 2 metres d'altura, de la família de les Saxifragáceas, plantes herbàcies i llenyoses que creixen espontànies en regions temperades i fredes.

Propietats nutritives

Aquestes fruites són de baix valor calòric per la seva escassa aportació d'hidrats de carboni. Són especialment riques en vitamina C les groselles negres i les vermelles, que tenen quantitats majors que alguns cítrics. En general, les baies silvestres són bona font de fibra, la qual cosa contribueix a millorar el trànsit intestinal, i de potassi, ferro i calci (aquests dos últims de pitjor aprofitament que els procedents d'aliments d'origen animal), tanins d'acció astringent i de diversos àcids orgànics. No obstant això, el que en caracteritza a aquestes fruites és la seva abundància de pigments naturals (antocianos i carotenoides) d'acció antioxidant

En l'alimentació humana, aquest tipus de fruites constitueixen una de les fonts més importants d'antocianos, que els confereixen el seu color característic i que estan juntament amb àcids orgànics com ara l'àcid oxàlic o l'àcid màlic, responsables també del seu sabor. La vitamina C, per part seva, té acció antioxidant, igual que els antocianos i carotenoides. Aquesta vitamina intervé en la formació de col·lagen, ossos i dents, glòbuls vermells i afavoreix l'absorció del ferro dels aliments i la resistència a les infeccions. El potassi és necessari per a la transmissió i generació de l'impuls nerviós, per a l'activitat muscular normal. A més, intervé en l'equilibri d'aigua dins i fora de la cèl·lula. Finalment, el ferro ajuda a transportar l'oxigen necessari per al metabolisme cel·lular.

Composició per 100 grams de porció comestibleGrosella vermellaGrosella negra
Calories2736
Hidrats de carboni (g)57,1
Fibra (g)8,27
Potassi (mg)280341,9
Magnesi (mg)1322,03
Ferro (mg)1,20,9
provitamina A (mcg)3,521,66
Vitamina C (mg)40159,56

Propietats per a la salut

Els antocianos i carotenoides són abundants en la composició de totes aquestes fruites del bosc. Des del punt de vista bioquímic es caracteritzen per la seva elevada activitat antioxidant; neutralitzen l'acció dels radicals lliures que són nocius per a l'organisme. Aquestes propietats poden donar lloc a efectes fisiològics molt diversos; efectes antiinflamatoris i acció antibacteriana dels antocianos, entre altres. Aquestes fruites contenen, a més dels antocianos i carotenoides, altres antioxidants com la vitamina C, sent les groselles negres molt més riques en aquesta vitamina que les vermelles. Així, 125 grams de groselles negres aporten aproximadament més del doble de la ingesta diària recomanada de vitamina C. Laingesta dietètica d'aquestes substàncies potencia el nostre sistema immunològic o de defenses de l'organisme i contribueix a reduir el risc de malalties degeneratives, cardiovasculars i fins i tot del càncer. 

Així mateix, la vitamina C té la capacitat d'afavorir l'absorció del ferro dels aliments, per la qual cosa millora o prevé l'anèmia ferropènica. Existeixen unes certes situacions vitals en les quals les necessitats orgàniques de vitamina C estan augmentades, com a embaràs, lactància, tabaquisme, ús d'uns certs medicaments, estrès i defenses disminuïdes, pràctica esportiva intensa, càncer  i malalties inflamatòries cròniques. En aquestes situacions el consum de baies silvestres riques en vitamina C està especialment indicat.

A més, del ja assenyalat, la fibra és un component molt abundant en aquestes fruites, per la qual cosa el seu consum habitual durant els mesos en què abunden pot resultar un remei per a tractar el restrenyiment i l'atonia intestinal. D'altra banda, els fruits quan encara estan verds són rics en tanins, una qualitat que els confereix aquesta sensació d'aspror en el paladar pel que resulten astringents i refrescants. No obstant això,  una vegada aconsegueixen la seva completa maduresa, els tanins disminueixen i les fruites adquireixen propietats laxants, tòniques i depuratives.

Els nabius en concret són ideals per a combatre infeccions i per a millorar la circulació perifèrica. El suc de nabius de la varietat vermella exerceix una sorprenent acció antisèptica i antibiòtica sobre els gèrmens causants de les infeccions urinàries, especialment sobre l'Escherichia coli. En cas de cistitis, es recomana la presa d'un got gran ple d'uns 300 mil·lilitres de suc fresc diari, durant un a tres mesos, com a tractament i profilaxi.

A més, els nabius contenen àcid quínico, substància que s'elimina i acidifica l'orina, de manera que evita que es formin càlculs o litiasi renal de fosfat càlcic, no d'una altra mena de càlculs.