Raïm

La composició del raïm varia segons es tracti de raïm blanc o negres. En ambdues destaquen dos tipus de nutrients: els sucres, principalment glucosa i fructosa, més abundants en el raïm blanc i les vitamines (àcid fòlic i vitamina B6). Aquesta última en una quantitat que només es veu superada per les fruites dessecades i les fruites tropicals com l'alvocat, el plàtan, la xirimoia, la guaiaba i el mango. La seva riquesa en sucres, les converteix en una de les fruites més calòriques. El raïm conreat en regions fredes solen tenir menys sucres que les conreades en terrenys càlids i secs. Entre els minerals, el potassi és el més abundant i es troba en major quantitat en el raïm negre; mentre que el magnesi i el calci es troben en quantitats moderades i són més abundants en el raïm blanc. L'aprofitament en l'organisme d'aquest últim mineral no és tant com el que procedeix dels lactis o altres aliments que són bona font d'aquest mineral.

En el raïm abunden diverses substàncies amb reconegudes propietats beneficioses per a la salut, com ara antocianos, flavonoides i tanins, responsables del color, aroma i textura característics d'aquestes fruites, i dels quals depenen diverses propietats que se li atribueixen al raïm.

Les diferències nutritives i energètiques entre el raïm fresc i les panses són notables, perquè aquestes últimes constitueixen un aliment molt energètic, i la seva aportació calòrica és aproximadament quatre vegades superior al del raïm fresc. La resta de nutrients també es concentra, per la qual cosa el seu contingut en fibra, vitamines i minerals és notablement superior.

L'àcid fòlic intervé en la producció de glòbuls vermells i blancs, en la síntesi material genètic i la formació anticossos del sistema immunològic. La vitamina B6 ajuda a mantenir la funció normal del cervell, actua en la formació de glòbuls vermells i intervé en el metabolisme de les proteïnes. El potassi és necessari per a la transmissió i generació de l'impuls nerviós, per a l'activitat muscular normal i intervé en l'equilibri d'aigua dins i fora de la cèl·lula.

La vitamina B6 és essencial perquè funcionin bé els enzims (proteïnes que regulen els processos químics del cos). També influeix en el desenvolupament cerebral durant l'embaràs i la infància, igual que el sistema immunitari.

El potassi és un mineral necessari per a la transmissió i generació de l'impuls nerviós i per a l'activitat muscular normal, intervé en l'equilibri d'aigua dins i fora de la cèl·lula. El magnesi es relaciona amb el funcionament d'intestí, nervis i músculs, forma part d'ossos i dents, millora la immunitat i posseeix un suau efecte laxant
 

Propietats per a la salut

El raïm, per la facilitat que ofereix per al seu consum i la dolçor que proporcionen els seus grans, constitueix unes postres ideals per a les persones de totes les edats, que a més del seu exquisit sabor s'afavoriran de les seves propietats nutritives.

Els beneficis sanitaris del raïm deriven tant dels seus components nutritius com d'una altra sèrie de substàncies, les propietats de les quals són objecte d'estudi en recents recerques. Es tracta dels compostos fenòlics, abundants en el raïm i responsables del seu color i sabor, com ara antocianos, tanins i flavonoides, tots ells amb potent acció antioxidant. Els antocianos són els pigments responsables del color del raïm negre i vermell i estan absents en les varietats blanques. Els tanins els confereixen la sensació d'astringencia al raïm verd. Dins dels flavonoides, el resveratrol és el més reconegut. És present sobretot en la pell del raïm negre i vermell i té propietats antifúngiques, és a dir, impedeix el creixement de fongs en el raïm. Els últims estudis científics han mostrat la seva eficàcia en inhibir o bloquejar el creixement tumoral, per tant es recomana el consum habitual de raïm en cas de càncer i si es presenten factors de risc.

Antioxidants i radicals lliures

Totes els compostos esmentats tenen capacitat antioxidant. Durant els processos que tenen lloc en les cèl·lules es generen substàncies nocives per a l'organisme, anomenats radicals lliures, i relacionats directament amb el desenvolupament de malalties cardiovasculars, degeneratives, càncer i amb el propi procés d'envelliment. Estudis recents posen de manifest que els antioxidants contribueixen a bloquejar la formació d'aquestes substàncies. Flavonoides i resveratrol, en concret, produeixen els següents beneficis sobre la circulació en les artèries: vasodilatació, per la qual cosa augmenta el flux sanguini; disminució de l'agregació plaquetària (la sang circula més fluida amb el que disminueix el risc de formació de coàguls o trombes) i inhibició de l'oxidació del colesterol LDL-c que desencadena el seu dipòsit en les artèries i dona lloc a l'aterosclerosi.

En essència, podem assegurar que el raïm i el most (suc de raïm) són aliments que afavoreixen el bon estat de les artèries i del cor. Als beneficis de les substàncies antioxidants, se suma l'aportació en potassi i magnesi, minerals que intervenen en la contracció dels músculs i del cor. No obstant això, el seu consum hauran de tenir-lo en compte les persones que pateixen d'insuficiència renal i que requereixen de dietes especials controlades en aquest potassi. No obstant això, als qui prenen diürètics que eliminen potassi els convé el consum d'aquestes fruites.

Rica en fibra

El raïm, pel seu contingut en fibra és un laxant suau. En cas de restrenyiment, es recomana consumir el raïm sense pelar i amb llavors, ja que és aquí on es troben les substàncies que afavoreixen la motilitat intestinal i ajuden a regular el seu funcionament. Per als qui sofreixen d'estómac delicat, el més convenient és consumir el suc del raïm o most. Per la riquesa en sucres del raïm, les persones amb diabetis i excés de pes poden prendre-les però controlant la quantitat.

El contingut moderat d'àcid fòlic o folats, vitamina imprescindible en els processos de divisió i multiplicació cel·lular que tenen lloc en els primers mesos de gestació, fa que el consum de raïm resulti interessant per a les dones embarassades per a prevenir l'espina bífida, alteració en el desenvolupament del sistema nerviós (tub neural) del fetus.

A causa de la seva particular composició, aquestes fruites posseeixen un efecte diürètic beneficiós en cas d'hiperuricèmia o gota i litiasi renal (afavoreix l'eliminació d'àcid úric i les seves sals), hipertensió arterial o altres malalties associades a retenció de líquids.

L'àcid oxàlic que contenen el raïm negre pot formar sals amb uns certs minerals com el calci i formar oxalat càlcic, per la qual cosa el seu consum s'ha de tenir en compte si es pateixen aquest tipus de càlculs renals, ja que es podria agreujar la situació.

Els polifenoles i els tanins, substàncies abundants en les varietats vermelles poden desencadenar migranya en persones propenses.