Mandarina

Igual que la resta de cítrics, la mandarina prové de les zones tropicals d'Àsia. Abans d'arribar a Occident ja era famosa pel seu dolç sabor en els mercats de l'Índia. El seu nom al·ludeix al color dels vestits que utilitzaven els mandarins, alts governants de l'antiga Xina, per tant, es pot afirmar que és una fruita originària de la Xina i la Indoxina, el cultiu de la qual es va introduir a Europa en el segle XIX. En l'actualitat, són països productors: el Japó, Israel, Algèria i pel seu lloc Espanya. A la Comunitat Valenciana es produeix el 90% de la mandarina del país.

Varietats de mandarina

Les mandarines es divideixen en quatre grans grups o tipus varietals, dins dels quals es troben les diferents varietats: Clementines, Satsumes, Clemenvillas i Híbrids:

1. Clementines: són de color taronja intens, de forma esfèrica aplanada i el comuna és que manquin de llavors. Es consideren un encreuament entre la mandarina i una taronja silvestre d'Algèria. Es pelen amb facilitat i tenen molt bon sabor. Aquesta varietat es pot consumir tant en taula com en forma de suc. Té un sabor més dolç i llueix un color taronja bastant fort, independentment del seu estat. És el tipus de mandarina més conegut i es caracteritza per tenir una grandària una mica més reduït que el de les mandarines convencionals. Destaquen varietats com:
   • Clementina Fina, un fruit d'extraordinària qualitat de grandària petita o mitjà, amb un pes entre 50 i 70 grams. La seva recol·lecció es duu a terme entre novembre i gener.
   • Les de varietat Oroval tenen forma arrodonida i un pes que oscil·la entre els 70 i 90 grams. L'escorça és granulosa i fàcil de pelar. La recol·lecció es realitza de novembre a desembre i no és recomanable la seva conservació en l'arbre ja que perd suc i tendeix a inflar-se.
   • Les mandarines Clemenules tenen el fruit de grandària gran (80-100 grams) amb forma una mica aplatada. La seva polpa resulta sucosa, fàcil de pelar i manca pràcticament de llavors. La recol·lecció és de novembre a gener.
   • Altres varietats molt similars a les anteriors i sense llavors són la Clemenpols, Oronules i Esbal.
2. Satsuma: és originària del Japó i presenta una exquisida aroma. Els seus arbres són els últims a florir i no obstant això són els primers que es recol·lecten. Es caracteritza perquè no té llavors i resisteix millor el fred, la qual cosa fa que pugui industrialitzar-se en grillons o en suc natural. Les fruites són de color groc taronja o taronja asalmonado, de bona grandària, forma aplatada i amb propensió a inflar-se quan l'escorça inicia el canvi de color. L'escorça és gruixuda i rugosa, la polpa de menor qualitat gustativa i la seva recol·lecció pot començar a mitjan setembre. Destaquen les següents varietats:
   • Okitsu, de bona qualitat gustativa. Molt precoç, en algunes zones comença la seva recol·lecció al setembre. Tolera molt bé el transport i emmagatzematge.
   • Owari, fruit de grandària mitjana a petit, color taronja clar, forma aplanada i amb molt de suc.
   • Clausellina, fruit de baixa qualitat i la recol·lecció de la qual sol començar a mitjan setembre.
3. Clemenvillas: són de grandària més gran que les anteriors, d'escorça taronja vermellosa i amb molt de suc.
4. Híbrids: són fruits de bona grandària i color taronja vermellós molt atractiu. La polpa posseeix gran quantitat de suc i és abundant en sucres i àcids orgànics. L'escorça està molt adherida a la polpa. Destaquen les següents varietats:
   • Fortune, de grandària petita, color taronja intens i escorça fina. La recol·lecció es fa al febrer però el fruit pot romandre en l'arbre fins a abril. És una varietat interessant per a zones tardanes amb poc reg i gelades forts
   • Ellendale, són fruits grans, amb escorça lleugerament rugosa i fàcil de pelar. Es pot recol·lectar a partir de febrer, encara que perd suc si es conserva molt temps en l'arbre.
   • Ortanique, són mandarines de grandària mitjana a gran, lleugerament aplatades i amb una escorça rugosa que s'adhereix a la polpa i dificulta el seu pelat. Madura a la fi de gener o principis de febrer i es pot mantenir bé en l'arbre.