Pansa

Les fruites seques com els orelluts d'albercoc, de préssec, les prunes, les panses i els albercocs dessecats, formaven part, ja en l'Edat mitjana, de la cuina tradicional de nombrosos països. A l'Europa d'aquella època es degustaven pastissos de vedella amb prunes i dàtils, el peix adobat s'acompanyava amb panses e albercocs i els ànecs amb fruites. Les grans empanades contenien una mescla de bou, pollastre, ous, dàtils, prunes i passes, generosament especiats i realçats amb safrà. A Turquia, l'Iran, l'Aràbia Saudita, Iemen i els països del nord d'Àfrica continua sent tradicional el xai amb prunes, albercocs, ametlles, mel i espècies, i el pollastre encara es guisa amb prunes, codonys, dàtils o passes.

Les panses més benvolgudes s'obtenen de les varietats sense llavors, d'acidesa baixa i riques en sucres. En l'actualitat es produeixen panses similars en diferents zones del món, sobretot a Califòrnia. Les petites panses de Corint procedeixen d'un raïm negre sense llavors, nadiues dels voltants de la ciutat homònima a Grècia. S'identifiquen pel seu color fosc, la seva pronunciada aroma, manquen de llavors i són molt més petites que la resta. Les panses sultanes més reconegudes s'obtenen del raïm blanc sense llavors que creixen als voltants de la ciutat d'Esmirna, a Turquia. Són panses de color clar, sense llavors i extraordinàriament dolces, per la qual cosa són les més emprades en rebosteria i pastisseria. Encara que totes dues varietats es produeixen avui dia en molts altres llocs, encara prevalen amb les seves antigues denominacions. A Espanya, el raïm de Màlaga posseeixen Denominació d'Origen, són de gran qualitat, procedeixen del raïm Moscatell i són grans, dolços i amb llavors.