Nespra

A aquest fruit se'n diu nespra del Japó per a distingir-lo de la nespra europea, encara que en realitat es tracta d'una espècie originària de la Xina oriental. D'allí es va estendre al Japó, des d'on es va difondre a Europa cap al segle XVIII com a arbre ornamental. En el segle XIX es va iniciar el consum dels fruits en tota l'àrea mediterrània, on es va adaptar molt bé a les zones de cultiu dels cítrics. Va ser a la fi dels anys 60 i principis dels 70 quan va començar a desenvolupar-se el cultiu intensiu d'aquest arbre, en implantar-se les varietats i tècniques de cultiu actualment utilitzades. Avui dia és un fruiter el cultiu del qual està molt estès a tot el món tant pel seu valor ornamental com pels seus benvolguts fruits. Els principals països productors estan a Àsia (el Japó, la Xina, l'Índia, el Pakistan), països mediterranis (Espanya, Itàlia, França, Grècia, Israel, Turquia...) i Amèrica càlida (Califòrnia i Florida, l'Argentina, el Brasil i Veneçuela).

La nespra va ser introduïda a Espanya per marins mercants, concretament a Sagunt (València), fa més de dos mil anys. D'aquí es va estendre per tot el Llevant i Sud-est de la Península Ibèrica, trobant el millor hàbitat per a la seva propagació i desenvolupament en zones del litoral mediterrani, en concret en Almuñecar (Granada), en Callosa d´En Sarria(Alacant), regió on les nespres gaudeixen de Denominació d'Origen i a Màlaga. El 37% de la producció espanyola es destina a l'exportació europea, principalment a Itàlia i només el 7% es destina a enllaunat. Altres països productors són: el Japó, el Brasil, Algèria i l'Índia. En aquests països es conrea a gran escala i des de temps molt remots. S'aconsegueixen bons preus, sobretot en els primerencs, però requereix una important inversió en mà d'obra, que representa el 66% dels costos totals. No obstant això, les perspectives de futur de la nespra són bones, ja que és una fruita que cobreix el buit entre les taronges i les primeres fruites de pinyol.

Varietats de nespra

Les varietats de nespra que més es comercialitzen es classifiquen en dos grups:

1. Japonès: es caracteritza per tenir menys llavors, una maduració més primerenca i un color més opac, tant la pell com la polpa.
2. Xinès: és un fruit amb més llavors, triga una mica més a madurar i el color de la pell de la polpa és més intens, aromàtic i brillant.

D'aquestes dues espècies deriven les altres. Les més esteses són:

• Algerie o Algerià (Algar): són uns fruits periformes, amb pell de color groc-ataronjat, polpa groc crema i sabor agredolç molt agradable. Normalment no presenten defectes en la pell i ho converteix en un producte molt vistós. Constitueix el 95% de la producció d'Alacant, i també es conrea a Almeria per la seva major precocitat.

• Tanaka: són els fruits arrodonits o amb forma de pera, amb pell de color taronja viu i polpa groc-ataronjat molt dolç i aromàtica. És de les varietats més tardanes.

  Totes dues varietats són les més difoses al nostre país.

   

• Golden Nuget: són els fruits grans de forma gairebé rodona, amb pell de to ataronjat fosc i polpa molt sucosa del mateix color i amb brins marrons que alteren amb freqüència la vistositat del fruit. És la varietat més precoç però la més àcida, i juntament amb la varietat Magdall s'estan conreant en la zona de Màlaga i Granada.
• Peluix: aquests fruits tenen una grandària espectacular, forma allargada i contorsionada i pell rugosa de color groc pàl·lid. La seva polpa és carnosa, sucosa i té sabor dolç encara que resulten una miqueta insípids. Aquesta varietat de recent aparició en el mercat, cada vegada és més coneguda i consumida.