Codony

Els grecs coneixien una varietat comuna de codonyer que van obtenir a la ciutat de Cydon, a Creta; d'aquí el seu nom científic. A Grècia els codonyers estaven consagrats a Afrodita, la deessa de l'amor. Aquest fruit era el símbol de l'amor i fecunditat, i els jovençans havien de menjar un abans d'entrar a l'habitació nupcial.

El codonyer és autòcton d'Europa meridional i dels països a la vora de la mar Càspia (boscos del Caucas, Pèrsia i Armènia). Avui dia creix de manera natural en el centre i sud-oest d'Àsia (Armènia, Turkistán, Síria) i es conrea a Grècia, Països Balcànics i l'Argentina. A Espanya hi ha plantacions a València, Múrcia, Extremadura i Andalusia.

Varietats de codonyer

Les varietats més ben definides són:

• Comú: fruits de grandària mitjana, pell de color groc or i carn aromàtica.
• Esferoidal: de gran grandària, pell groga i polpa fragant.
• De Fontenay: fruits grans, amb pell groga verdosa i polpa perfumada.
• Altres varietats ben definides són: De Portugal, Vau de Mau i la varietat més comercialitzada a Espanya és Gegant de Wranja, amb fruits de bon calibre, arrodonits, de pell llisa i aspra i polpa compacta de color crema i sabor àcid. Són molt aromàtics d'intens color i perfum.