Albercoc

L'albercoc va ser denominat originàriament Prunus armeniaca perquè els romans el van introduir a Europa des del llunyà orienti via Armènia amb el nom de “a praecox” (“apricot” és com es diu en altres llengües), ja que floria d'hora en la primavera. 
És originari de les zones temperades d'Àsia, Corea del Nord o Manchuria, encara que les primeres referències sobre el seu cultiu es remunten a l'any 3000 a. C. a la Xina. En aquests moments es produeix en països com Turquia, Suïssa, Grècia, Espanya, França, els Estats Units, Sud-àfrica i Nova Zelanda. Espanya és un important productor, sent la conca mediterrània on es va iniciar el seu cultiu.

Varietats més destacables

Les varietats més destacables són:

Bulida: és una varietat espanyola de fruits grans i amb un solc poc profund. La seva pell és groga i la seva carn, dolç, sucosa i perfumada. Es recol·lecta a principis de juny.

Caní: varietat espanyola de fruit, amb forma gairebé rodona i grandària gran o molt gran, de pell groga o ataronjada. Es recol·lecta al juny.

Nancy: és un fruit de grandària molt gran, una mica inflat en la base, gairebé esfèric i abonyegat en el pic. La seva pell és de color groc or amb vetes vermelles i la seva pell presenta petites inflors. La carn té color rogenc, és perfumada i de sabor fi, dolç i una mica àcida. Es recol·lecta al juliol i són fruites de molt bona qualitat.

Paviot: són fruits de grandària molt gran, de color ataronjat i vermell intens. La seva carn és groga, fina i agradable. Es recol·lecta en els mesos de juliol i agost i proporciona uns fruits de molt bona qualitat.

Moniquí: és una varietat de gran grandària. El fruit és oval i aixafat, amb pell blanquinosa i polpa turgent, carnosa i de sabor extremadament ensucrat. És la varietat més benvolguda en la zona centro d'Espanya. Madura a la fi de juny o principis de juliol.

Currot: és la varietat comercial més primerenca que apareix en el mercat. Són fruits de petita grandària, pell delicada de color blanc-rosaci, amb polpa blanquinosa, poc carnosa i sabor acidulo. Se solen premadurar abans de la seva comercialització ja que acabats de collir manquen de valor gustatiu.

Galta vermella: en castellà significa galta vermella, possiblement és la varietat més comercialitzada i més consumida a Espanya. Posseeix una pell atractiva, meitat vermellosa i meitat groga o taronja, i la seva polpa és ataronjada i de sabor dolç.

Ginesta: una de les varietats més precoces que apareix en el mercat. Els fruits tenen forma esfèrica i la seva pell és blanquinosa. La polpa carnosa té color blanc i sabor suau i delicat.

Mitger: varietat que es caracteritza per la grandària dels seus fruits, entorn de 50-55 mm. La seva pell és fina, suau i vellutada, i la seva carn blanca, dolça i sucosa. Apareixen en el mercat espanyol a la fi del mes de maig.