Xirimoia

L'origen de la xirimoia es remunta als Andes peruans i les muntanyes de l'Equador, on creix de manera espontània, encara que alguns historiadors inclouen també les zones andines de Xile i Colòmbia. Els espanyols la van denominar "menjar blanc" quan la van descobrir a Amèrica. Es conrea en diferents països amb clima subtropical, com el Perú, Espanya (especialment en la costa granadina), Xile, Bolívia, l'Equador, els Estats Units, Colòmbia, Sud-àfrica i Israel. Al nostre país, pel fet que és una fruita molt delicada, tota la producció es destina al mercat nacional. A Espanya, en productivitat destaca la varietat Fi de Jete (90%) i Campes i, en menor proporció, Pacica i Bonica. 

Varietats de xirimoia

En general, les varietats de major cultiu procedeixen d'híbrids, sent algunes d'elles:

• Impresa (fruites de gran grandària amb forma conoide o subglobosa, de pell llisa i coberta de clots que s'assemblen a empremtes digitals o a les escates d'un rèptil i polpa dolça, de bon sabor i sucosa).
• Mammillata (fruites de pell llisa i bon grandària, sucoses, saboroses, aromàtiques i amb menor nombre de llavors que l'anterior)
• Tuberculata (fruites de grandària mitjana, forma globulosa, pell verda fosc i de maduració tardana)
• Umbonata (fruites de grandària mitjana, forma de pinya, pell fina, polpa saborosa, amb moltes llavors i poc resistent al transport).