Vés al contingut
01

Frutas de la A a la Z:

Rambútan

Rambútan :: Propietats

Propietats

El rambután o nefelio és un fruit que pertany a la mateixa família que el litchi, les Sapindáceas, formada per més de 1.000 espècies d'arbres i arbustos distribuïts per regions càlides de tot el món. De fet, pel seu aspecte se'l coneix també com "Litchi pelut". Es tracta d'una fruita melosa, molt agradable al paladar i de consistència similar a la del raïm. També és conegut a Centreamèrica com "mamón xinès".

Propietats nutritives

És molt ric en aigua, així com en hidrats de carboni, per la qual cosa el seu valor calòric és elevat.

Pel que fa a altres nutrients, destaca el seu contingut en vitamina C, aportant també en menor proporció altres vitamines hidrosolubles del complex B, entre elles l'àcid fòlic. Quant als minerals, destaca el potassi i, en menor quantitat, el magnesi. Així mateix conté fibra, que millora el trànsit intestinal. La vitamina C intervé en la formació de col·lagen, ossos i dents, glòbuls vermells i afavoreix l'absorció del ferro dels aliments i la resistència a les infeccions. El potassi és necessari per a la transmissió i generació de l'impuls nerviós, per a l'activitat muscular normal i intervé en l'equilibri d'aigua dins i fora de la cèl·lula. El magnesi es relaciona amb el funcionament d'intestí, nervis i músculs, forma part d'ossos i dents, millora la immunitat i posseeix un suau efecte laxant.

Composició per 100 grams de porció comestible 
Calories68
Hidrats de carboni (g)16
Fibra (g)2,8
Potassi (mg)84,1
Magnesi (mg)12,3
Vitamina C (mg)59,4
Ferro (mg)0,34
Fòsfor (mg)16,6
mcg = micrograms

Propietats per a la salut

És una fruita dolça i fàcil de menjar; n'hi ha prou amb partir-la per la meitat i llevar-li l'os central. Per la seva aparença, propietats nutritives i sabor, la poden consumir els nens, els joves, els adults, els esportistes, les dones embarassades o mares lactants i les persones majors.

El seu contingut en fibra li confereix propietats laxants. La fibra prevé o millora el restrenyiment, contribueix a reduir les taxes de colesterol en sang i al bon control de la glucèmia (nivells de sucre en sang) en la persona que té diabetis. Això sí, controlant el seu consum.

Pel seu contingut de vitamina C, estan especialment recomanats per als qui tenen un major risc de sofrir mancances d'aquesta vitamina: persones que no toleren els cítrics, el pebrot o altres vegetals, que són font gairebé exclusiva de vitamina C en la nostra alimentació. Algunes d'aquestes situacions són: períodes de creixement, embaràs i lactància materna. Així mateix, el tabac, l'abús de l'alcohol, l'ús d'uns certs fàrmacs, l'estrès, les defenses disminuïdes, l'activitat física intensa, el càncer i les patologies gàstriques incrementen les necessitats de vitamina C.

La Vitamina C compleix a més una acció antioxidant; inhibeix l'oxidació de l'anomenat "mal colesterol" (LDL-c), impedint que aquest es dipositi en les parets dels vasos sanguinis.

Pel fet que la vitamina C augmenta l'absorció del ferro dels aliments, s'aconsella en cas d'anèmia ferropènica, acompanyant als aliments rics en ferro o als suplements d'aquest mineral ja que això accelera la recuperació.

Per riquesa en potassi, sota aportació de sodi i contingut d'antioxidants, resulten adequats per a aquelles persones que sofreixen d'hipertensió arterial o afeccions de vasos sanguinis i cor, i per a reduir el risc de malalties cardiovasculars. El seu contingut de potassi hauran de tenir-ho en compte les persones que pateixen d'insuficiència renal i que requereixen de dietes especials controlades en aquest mineral. No obstant això, els qui prenen diürètics que eliminen potassi es beneficiaran del seu consum.