Aranja

Propietats nutritives

L'aigua és el principal component d'aquest cítric, per la qual cosa l'aranja posseeix un escàs valor calòric, a expenses bàsicament dels hidrats de carboni. Quant a les vitamines, destaca per la seva riquesa en vitamina C i àcid fòlic. El contingut en carotenoides, pigments que confereixen als vegetals el color ataronjat-vermellós, no és significatiu excepte en les varietats de polpa de color fosc, amb independència del color de la pell. Respecte al contingut mineral, destaquen el potassi i en menor proporció el magnesi. Abunden en l'aranja els àcids màlic, oxàlic, tartàric i cítric, aquest últim potència l'acció de la vitamina C, responsable del seu sabor i dels quals depenen diverses propietats que se li atribueixen a l'aranja. La quantitat de fibra no és representativa i aquesta es troba sobretot en la part blanca entre la polpa i l'escorça, per la qual cosa el seu consum afavoreix el trànsit intestinal.

La vitamina C intervé en la formació de col·lagen, ossos i dents, glòbuls vermells i afavoreix l'absorció del ferro dels aliments i la resistència a les infeccions. La provitamina A o beta carotè es transforma en vitamina A en el nostre organisme conforme est el necessita. Aquesta vitamina és essencial per a la visió, el bon estat de la pell, el cabell, les mucoses, els ossos i per al bon funcionament del sistema immunològic. Totes dues vitamines, compleixen a més una funció antioxidant. L'àcid fòlic intervé en la producció de glòbuls vermells i blancs, en la síntesi material genètic i la formació anticossos del sistema immunològic. El potassi és un mineral necessari per a la transmissió i generació de l'impuls nerviós i per a l'activitat muscular normal, intervé en l'equilibri d'aigua dins i fora de la cèl·lula. El magnesi es relaciona amb el funcionament d'intestí, nervis i músculs, forma part d'ossos i dents, millora la immunitat i posseeix un suau efecte laxant

Propietats per a la salut

Acostumar-se al particular sabor àcid, amarg i dolç de l'aranja no requereix de molt de temps si es pensa en els beneficis per a la salut que reporta el consum d'aquest cítric. Un suc d'aranja sola o combinat amb taronja i llimona és una manera intel·ligent de començar el dia amb una bona dosi de vitamina C, entre altres nutrients.

L'aranja o el seu suc són font important de vitamina C, flavonoides, beta-carotè (provitamina A) en les varietats de polpa acolorida, per la qual cosa es considera aquesta fruita especialment interessant per a la prevenció i el tractament de diverses patologies pels seus efectes antioxidants.

Antioxidants i radicals lliures

Els antioxidants bloquegen l'efecte nociu dels denominats "radicals lliures". La respiració en presència d'oxigen és essencial en la vida cel·lular del nostre organisme, però a conseqüència de la mateixa es produeixen unes molècules, els radicals lliures, que ocasionen al llarg de la vida efectes negatius per a la salut a través de la seva capacitat d'alterar l'ADN (els gens), les proteïnes i els lípids o grasses ("oxidació"). En el nostre cos existeixen cèl·lules que es renoven contínuament (de la pell, de l'intestí...) i altres que no (cèl·lules del fetge...). Amb els anys, els radicals lliures augmenten el risc que es produeixin alteracions genètiques sobre les primeres, afavorint el desenvolupament de càncer, o bé redueixen la funcionalitat de les segones, la qual cosa és característic del procés d'envelliment. Existeixen determinades situacions que augmenten la producció de radicals lliures, entre ells l'exercici físic intens, la contaminació ambiental, el tabaquisme, les infeccions, situacions d'estrès, dietes riques en greixos i la sobre exposició a les radiacions solars. La relació entre antioxidants i malalties cardiovasculars és avui una afirmació ben sustentada. Se sap que és la modificació de l'anomenat "mal colesterol" (LDL-c) la que exerceix un paper fonamental tant en la iniciació com en el desenvolupament de l'aterosclerosi (malaltia que consisteix en un engruiximent i duresa anormal de les cobertes internes dels vasos sanguinis, a causa d'un dipòsit de material gras i cèl·lules, que impedeix o dificulta el pas de la sang). Els antioxidants poden bloquejar els radicals lliures que modifiquen l'anomenat mal colesterol, contribuint a reduir el risc cardiovascular i cerebrovascular. D'altra banda, els baixos nivells d'antioxidants constitueixen un factor de risc per a uns certs tipus de càncer i de malalties degeneratives.

Vitamines

D'altra banda, un suc elaborat amb dues aranges cobreix el 100% de les recomanacions de vitamina C. Les situacions com l'embaràs i la lactància, tabaquisme, ús d'uns certs medicaments, estrès, pràctica intensa d'esport i patologies com el càncer i malalties inflamatòries cròniques incrementen les necessitats orgàniques d'aquest nutrient. En aquests casos, està particularment recomanat el consum habitual d'aranja sencera o en suc. I per a la resta de la població, prendre aranja pot ser especialment interessant durant els mesos hivernals i en els canvis estacionals, quan són freqüents els alts i baixos en el sistema de defenses, i s'és propens a contreure catarros o infeccions.

L'àcid fòlic és una vitamina imprescindible en els processos de divisió i multiplicació cel·lular que tenen lloc durant els primers mesos de gestació, per la qual cosa el consum de suc d'aranja resulta interessant per a qualsevol dona embarassada, encara que per la seva composició àcida pot provocar acidesa a aquelles gestants amb l'estómac delicat.

Per als esportistes, pel seu contingut en potassi, vitamina C, carotenoides i altres nutrients, constitueix una bona alternativa per a reposar els minerals i el líquid perduts després de l'activitat física i per a minimitzar el risc de lesions i potenciar les defenses. El seu suc barrejat amb aigua, bicarbonat i sucres pot fer perfectament les funcions de beguda rehidratante durant la competició en esports que tinguin una durada major a 90 minuts, en els quals les pèrdues de glucosa, aigua i electròlits són més acusades.

En cas d'anèmia ferropènica, és molt útil i recomanable consumir aquesta fruita acompanyant als aliments rics en ferro o als suplements d'aquest mineral. La vitamina C augmenta notablement l'absorció de ferro i això accelera la recuperació.

Àcids orgànics

L'elevat contingut en aigua, potassi i àcid cítric (alcalinitza l'orina) converteixen a l'aranja en fruites amb efecte diürètic, beneficiós en cas d'hiperuricèmia o gota i litiasi renal (afavoreix l'eliminació d'àcid úric i les seves sals), hipertensió arterial o altres malalties associades a retenció de líquids i per als qui prenen diürètics que eliminen potassi. No obstant això, les persones que pateixen insuficiència renal i que requereixen de dietes especials controlades en potassi hauran de moderar el consum.

El contingut en àcid cítric fa de l'aranja una fruita amb propietats antisèptiques sobre les vies digestives i urinàries. Aquesta substància, juntament amb altres àcids orgànics, li proporcionen el característic sabor àcid a l'aranja, per la qual cosa el seu consum pot provocar molèsties als qui sofreixen hèrnia de hiat, acidesa d'estómac, gastritis i úlcera gàstrica o gastroduodenal.

La substància amarga de l'aranja obre l'apetit i afavoreix la producció de bilis, d'aquí ve que es consideri a l'aranja com a aliment digestiu i beneficiós per al fetge.

L'escassa fibra de l'aranja es troba principalment en la polpa blanca que hi ha sota la pell i entre els grillons, i en moltes ocasions es rebutja, sobretot quan s'elabora un suc. Es tracta de fibra soluble, que reté aigua, per la qual cosa el seu consum contribueix, encara que en petita mesura, a afavorir el trànsit intestinal, en augmentar el volum de la femta i fer-les més fluides.