Vés al contingut
01

Frutas de la A a la Z:

Nabiu

Arándano :: Origen i varietats

Origen i varietats

Aquestes fruites són oriündes d'Àsia i Europa i es poden veure en estat silvestre en marges de camins o torrenteres. Creixen en terrenys humits i en alguns casos, com el pacharán, es poden trobar a 1.500 metres d'altitud. Maduren durant els mesos d'estiu i tardor. Actualment, es conreen espècies amb finalitats comercials, per la qual cosa és fàcil trobar-les en mercats especialitzats. El nabiu que es consumeix a Espanya procedeix bàsicament d'Austràlia, Xile, Holanda i Itàlia, però cada vegada prenen major rellevància els que procedeixen de Huelva i Astúries, procedents de boscos de les zones muntanyenques.

Varietats més destacables

  • Nabius negres o americans: (V. corymbosum L.). Són fruits de color negre blavós i d'una grandària superior respecte al nabiu comú (6,5-12,5 mil·límetres de diàmetre) i són els més rics en vitamina C. Proliferen en els arbustos que creixen sobre sòls àcids, en terrenys alts. Es tracta d'una espècie que era tan abundant en el nord d'Europa que no resultava rendible conrear-los comercialment. Actualment, el seu número ha disminuït i per això és possible comprar baies conreades que dobleguen la grandària de les silvestres, però amb un sabor molt atenuat.

  • Nabius vermells o agres: (V. oxycoccus L.). Van ser molt populars a Europa, però amb la distribució comercial de les groselles vermelles, va caure en picat la seva demanda. Actualment, es conreen a Holanda, Polònia, nord d'Anglaterra i Escòcia. Necessiten cuinar-se per a realçar el seu sabor. Són fruits més agres que els de color blau. Contenen més substàncies acidificants de l'orina, per la qual cosa resulten recomanables per a combatre infeccions urinàries i digestives.

Encara que en els mercats hi ha infinitat de varietats d'aquest fruit, es poden ressenyar com les més comercialitzades a Espanya les següents: Early Blacks, Highbuss, Bluetta, Ivanhoe, Rabiteis, Blue crop, Blueray. És una planta d'interès ecològic, no sols pels seus fruits sinó perquè a més protegeix el sòl dels boscos de l'erosió i contribueix a la formació d'humus.