Figa

La figa és un fruit que ha format part de la dieta habitual de diferents cultures des de temps molt remots. A Egipte, concretament en la piràmide de Gizeh (any 4.000- 5.000 a. C.) s'han trobat dibuixos representatius de la seva recol·lecció. En el llibre de l'Èxode formen part dels fruits que els exploradors de Canaán van presentar a Moisès. Sempre va ser un aliment essencial per als grecs; les figueres es consagraven a Dionisios, el déu de la renovació. Quan es fundava una ciutat, es plantava una figuera entre l'àgora i el fòrum per a assenyalar el lloc on es reunirien els ancians. Va ser la menja predilecta de Plató, de fet se'l coneix com la "fruita dels filòsofs". Galeno recomanava el seu consum als atletes que participaven en els Jocs olímpics.

La figuera és originària del Mediterrani i els seus fruits han estat molt benvolguts per les diferents cultures que s'han assentat en les ribes d'aquesta mar al llarg dels anys. Els principals països productors són: Espanya, Itàlia, Grècia, Turquia, Israel, França, els Estats Units i el Brasil. Dins del territori espanyol destaca el seu cultiu a Osca (Fraga), Lleida, Àvila i Càceres (Sierra de Gredos), Múrcia i Alacant.

Aquests fruits es poden classificar en tres grups depenent del color de la seva pell. Les varietats blanques, de color blanquinós, groguenc o verd quan estan madurs; les acolorides, inclouen els fruits de color blavós més o menys clar; i les varietats negres, de color vermell fosc o negre.
Depenent del seu ús, es poden dividir en dos grups: frescos o dessecats. Les figues per a consum com a fruita fresca tenen la pell tendra, poques llavors i tenen una maduració llarga. Les figues d'assecar tenen una pell més tenaç i sencera, i solen madurar més ràpid.

Quant a les bacores, les espècies més conreades en el sud-est d'Espanya són la Colar i la Goina. La Colar, també denominada pels agricultors Negra i Florancha, és la més estimada per la seva qualitat. Les bacores colessis són de major grandària que les altres, de color més negre, de forma més rodona i amb facilitat de ratllat o esquerdament dels fruits, característica comercial apreciada pel consumidor donada la vistositat de la fruita. Les Goinas són de sabor semblant però de menor grandària i pes. A més, cauen en madurar, per la qual cosa el seu cultiu actualment està en declivi. Les bacores comercialitzades en el mercat espanyol procedeixen de les collites del propi país, d'Elx (Alacant), Castelló i Extremadura.