Vés al contingut
01

Frutas de la A a la Z:

Dàtil

Dátil :: Origen i varietats

Origen i varietats

Les fruites seques com els orelluts d'albercoc, de préssec, les prunes, les panses i els albercocs dessecats, formaven part ja en l'Edat mitjana de la cuina tradicional de nombrosos països. A l'Europa d'aquella època es degustaven pastissos de vedella amb prunes i dàtils, el peix adobat s'acompanyava amb panses e albercocs i els ànecs amb fruites. Les grans empanades contenien una mescla de bou, pollastre, ous, dàtils, prunes i passes, generosament especiats i realçats amb safrà. A Turquia, l'Iran, l'Aràbia Saudita, Iemen i els països del nord d'Àfrica és un plat tradicional el xai amb prunes, albercocs, ametlles, mel i espècies, i el pollastre encara es guisa amb prunes, codonys, dàtils o passes.

El dàtil no és una fruita dessecada, a pesar que per la seva consistència i el seu aspecte pugui  semblar-lo, però comparteix similitud nutritiva amb les fruites dessecades. És el fruit de la palmera datilera, d'uns 4-8 centímetres de longitud i color groc daurat quan està madur. La seva carn, tova i de sabor dolç, conté un os allargat en el seu interior. Aquest fruit no se sotmet a un procés de dessecació, sinó que s'asseca al sol en el mateix arbre i després es recol·lecta.

La palmera datilera és un dels fruiters més antics conreats a les regions àrides de la península Aràbiga, nord d'Àfrica i Orient Mitjà.

Els dàtils són oriünds d'Orient Mitjà i del nord d'Africa. Avui dia Egipte és el principal productor del dàtil, seguit de l'Iran, Algèria, Aràbia Saudita, l'Iraq, el Pakistan, Sudan, Oman, els Estats Units i Tunísia.

Varietats de dàtil

Donada la seva gran varietat es classifiquen en dàtils tous, semisecs i secs. 

Entre els més comercialitzats es troba el dàtil tunisià Deglet Noor, "dàtil de la llum", de pell llisa i brillant, considerat el millor de tots, i el dàtil Medjool, de pell arrugada i textura semblant a la d'un caramel toffee. 

Els dàtils secs es comercialitzen en diferents presentacions; concentrats, tous, durs, negres, vermells i negres i els grocs daurats, que procedeixen tant d'Orient Mitjà com de Califòrnia, encara que els d'Elx (Alacant) són d'una excel·lent qualitat. Temps enrere s'envasaven en raïms, tal com eren recol·lectats, però en l'actualitat s'intercalen entre làmines de plàstic, encara que la primera capa encara manté la seva presentació original.