Vés al contingut
01

Frutas de la A a la Z:

Cirera

Cereza :: Origen i varietats

Origen i varietats

L'origen d'aquestes fruites se situa en la Mar Negra i en la Mar Càspia, difonent-se després cap a Europa i Àsia, per mitjà dels ocells i les migracions humanes. En l'actualitat, el cirerer es conrea en nombroses regions i països del món amb clima temperat, sent els països de major producció Rússia, els Estats Units, Alemanya, Itàlia, França i Espanya. Al nostre país, la vall del Jerte, a Càceres és una àrea de producció tradicional. La vall de l'Ebre i la comunitat andalusa estan augmentant de mode notable la seva producció.

Varietats de cirera

Les varietats més conegudes a Europa es divideixen en cireres dolces (Prunus avium) o agres (Prunus cerasus). 

Dins de les primeres tenim les cireres Napoleó, grans, cruixents i daurades amb un rubor vermell. Aquestes cireres es coneixien sota el nom de Royal Annes a l'Anglaterra del segle XIX. La Tàrtara negra és una altra varietat de cirera dolça, de color molt fosc, carn tendra i sabor excepcional. Es diu que es va introduir a Europa des del Caucas, des d'on els ocells van transportar la seva llavor.A Espanya, les varietats dolces conreades tradicionalment són: Napoleó, molt difosa a Espanya i molt estimada com a fruita per a taula i per a l'elaboració de confitures; Ambrunesa, molt tardana, de consistència cruixent i sabor dolç; Burlat, una varietat de fruit gruixut, polpa vermella, ferma, sucosa i ensucrada, de maduració molt precoç i mitjanament resistent a l'esquerdat. Altres varietats de creixent cultiu i consum al nostre país són: Starking, Lapins, Summit, Vittoria, Van (Califòrnia), Picota i Sandy.

Les varietats agres són fruites fosques de tiges curtes, denominades griottes a França o guindes en castellà. A vegades resulten tan agres que no poden menjar-se. Són petites i rodones i ofereixen un color que oscil·la del vermell fosc fins al negre. Les varietats més importants conreades en les zones septentrionals són: Richmond, Montmorency i Morello. Avui dia es conreen també les cireres híbrides, amb unes característiques similars a la cirera comuna, de color negre o vermell fosc però amb el sabor acidulat de la guinda.